La capitalitat espanyola de l’economia social és una iniciativa impulsada pel Ministeri de Treball i Economia Social des de l’any 2021, en col·laboració amb les entitats de l’economia social i els diferents territoris de l’Estat, amb la finalitat de reconèixer i donar visibilitat al paper d’aquest model empresarial en el desenvolupament econòmic i social del nostre país.
Sorgeix emulant l’èxit de la iniciativa de la Capitalitat Europea que es va celebrar, fins al 2020, en el marc del Comitè de Seguiment de la Declaració de Luxemburg, i que va ser concebuda com una eina per difondre i reforçar la imatge i la notorietat de l’economia social entre la ciutadania.
De fet, l’Estratègia espanyola de l’Economia Social 2023-2027 recull aquesta iniciativa com una bona pràctica per promoure el reconeixement de l’economia social entre els agents socials i el conjunt de la societat.
Cada any, el Ministeri de Treball i Economia Social designa una ciutat com a capital espanyola de l’economia social, que es converteix en l’escenari d’activitats, esdeveniments, jornades i trobades per difondre i promoure els valors, els principis i les bones pràctiques de l’economia social, a més de fomentar l’emprenedoria, la innovació, la inclusió i la sostenibilitat en aquest àmbit.
Anualment, al llarg del primer semestre, es coneixen les possibles candidatures que els municipis fan arribar al ministeri.
Després de consultar les entitats representatives i tenint en consideració aspectes com ara el compromís del municipi amb l’economia social, la capacitat d’innovació o de finançament en aquest model, la connectivitat i la capacitat hotelera o la capacitat organitzativa o per acollir esdeveniments, la persona titular del Ministeri escull la Capitalitat Espanyola de l’Economia Social.
La decisió es fa pública en el Consell de Foment de l’Economia Social (CFES), òrgan col·legiat, assessor i consultiu per a les activitats relacionades amb l’economia social en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.
Igualment, per a una millor planificació estratègica de les candidatures previstes cada any, el Ministeri de Treball i Economia Social, intenta, a través de la seva persona titular, fer pública la decisió anual a final del primer semestre de l’any precedent, facilitant així l’organització de les activitats amb prou antelació.
La primera ciutat que va ostentar aquest títol va ser Toledo el 2020, que va ser la capital europea de l’economia social. Després ho van ser Terol el 2021, Santiago de Compostel·la el 2022, Sant Sebastià (Donostia) el 2023, València el 2024, Múrcia el 2025 i Mataró el 2026.
La capitalitat suposa una oportunitat comunicativa única a través d’activitats de tota mena per mostrar la rellevància i l’impacte d’aquest ecosistema, tot destacant les gran quantitat d’aportacions valuoses del teixit empresarial de l’economia social en la construcció de societats inclusives, sostenibles i resilients.
En els darrers anys, l’impacte d’aquesta iniciativa ha estat molt destacat i, per això el Ministeri de Treball i Economia Social continuarà apostant per aquest reconeixement institucional, mantenint la valoració i la identificació anual de ciutats que comptin amb un compromís provat amb l’economia social i el potencial per assumir la capitalitat.
La designació de Toledo com a Capital Europea de l’Economia Social s’ha produït dins de la presidència espanyola de la Comissió de Seguiment del Pacte de Luxemburg.
Durant aquesta capitalitat, Toledo es converteix en el centre dels actes d’àmbit local, autonòmic, estatal i internacional desenvolupats per divulgar i potenciar els principis i els valors que situen l’economia social com a columna vertebral d’un moment decisiu després de la crisi provocada per la pandèmia del COVID-19.
Toledo és un lloc històric de trobada i de diversitat des del qual rellançar el paper de l’economia social en aquesta recuperació. Una confluència oportuna entre la societat civil, les famílies de l’economia social i les administracions responsables.
Per a més informació sobre les activitats en el marc de la capitalitat, consulta el web
Terol va ser designada al març de 2021 pel Ministeri de Treball i Economia Social com a Capital Espanyola de l’Economia Social. El 29 de juny de 2021 es va presentar l'agenda d'actes com a Capital Espanyola de l’Economia Social en una trobada telemàtica entre tots els agents intervinents.
Terol aposta per l’economia social com a segment empresarial clau de cara al futur de la ciutat i una palanca per a l’economia i la recuperació social, per la seva capacitat d’oferir respostes innovadores i integradores als reptes als que la societat i l’economia de Terol hauran d’enfrontar-se en els propers anys.
Per a més informació sobre les activitats en el marc de la capitalitat, consulta el web
Al mes de febrer de 2022, la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va anunciar la capitalitat de Santiago de Compostel·la de l’economia social 2022 durant l'acte de constitució del Consell Estatal per al Foment de l’Economia Social.
Això suposa una enorme oportunitat per visibilitzar l’Economia Social espanyola i el seu paper actiu per aportar solucions innovadores i sostenibles al repte demogràfic.
La capitalitat per a Santiago arriba després d’un 2021 en què es van succeir els reconeixements a l'economia social gallega. Al novembre de 2021, el Consell Econòmic i Social de Galícia va aprovar una declaració institucional de suport a l’economia social gallega i, al mes de desembre, el Parlament de Galícia va fer també una declaració institucional posant en valor els seus principis i la seva contribució a la cohesió social.
Per a més informació sobre les activitats en el marc de la capitalitat, consulta el web
https://santiagocapitaleconomiasocial.es/
El 2023, Sant Sebastià va ostentar la Capitalitat i, coincidint amb el semestre de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea, s’hi va celebrar una Conferència Europea d'Alt Nivell amb l'objectiu de visibilitzar l'economia social tant en l'àmbit local i nacional, com internacional.
La designació d’aquesta ciutat per part del CFES va tenir com a objectiu fer valer el teixit empresarial de l’economia social del territori guipuscoà i donar a conèixer les nombroses iniciatives i experiències que serveixen d’exemple a l’hora de potenciar la creació de noves entitats de l’economia social.
El 24 de gener de 2024, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va anunciar la designació de València com la Capital Espanyola de l'Economia Social 2024. El 5 d'abril es va celebrar a València l'esdeveniment oficial de presentació de la capitalitat amb presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; l'alcaldessa de València, María José Català; el president de CEPES, Juan Antonio Pedreño, i representants de l'economia social de la Comunitat Valenciana, així com de les diferents administracions implicades i de la Universitat de València.
La designació de València com la capital espanyola de l'economia social és una oportunitat per impulsar una economia més justa, igualitària, participativa i integradora a la Comunitat Valenciana, que posi les persones al centre.
Per a més informació sobre les activitats en el marc de la capitalitat, consulta el web valènciacapitaleconomiasocial.es.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va participar el 26 de febrer a l'acte central d'obertura de Múrcia com a capital de l'economia social en un acte en què també van participar la secretària d'Estat d'Economia Social Amparo Merino, el premi Nobel d'Economia Eric Maskin i el president de la regió Fernando López Miras, entre altres autoritats locals.
A Múrcia, durant aquest any 2025, se celebraran més d'un centenar d'activitats entre reunions, debats, actes, fòrums nacionals i internacionals, així com múltiples assemblees d'entitats per donar a conèixer el potencial de l'economia social com a model empresarial que aporta desenvolupament econòmic i social, així com innovació i inclusió.
La Capitalitat de l'Economia Social cerca donar reconeixement i visibilitat a un model econòmic i social que al nostre país ja suposa al voltant del 10 % del PIB a través de més de 43.000 empreses i entitats que comporten al voltant de dos milions de llocs de treball, directes i indirectes.
Per a més informació sobre les activitats en el marc de la capitalitat consulta la web https://murcia-2025.es/
El 28 d’octubre de 2025, en el marc del Consell de Foment de l’Economia Social, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va anunciar que la ciutat catalana de Mataró seria la Capital Espanyola de l’Economia Social el 2026.
Aquesta designació representa una oportunitat històrica per reafirmar el lideratge de la ciutat en la construcció d’un model econòmic més just, democràtic i sostenible, així com per cohesionar i enfortir el model en els àmbits europeu, estatal i regional.
Mataró ha consolidat un ecosistema sòlid de cooperació entre les administracions, les empreses i les entitats d’economia social, les universitats i la ciutadania, que la situa com a referent català, i estatal, en l’impuls de l’Economia Social. A això s’hi suma una gran tradició cooperativa, que es remunta al 1864 amb la creació de la Cooperativa Obrera Mataronesa i la seva emblemàtica Nau Gaudí, i que avui es projecta en un ecosistema dinàmic integrat per més de 100 entitats que innoven en àmbits com ara la cultura, l’energia, els serveis i la inclusió social.
Amb el lema «Reduir les desigualtats, crear futur», aquesta capitalitat aspira a convertir-se en una plataforma de diàleg, innovació i acció, on el coneixement acadèmic, la política pública i les xarxes entre entitats de l’economia social es posin al servei del bé comú. En aquest sentit, aquesta capitalitat serà un espai fonamental per impulsar i donar visibilitat a eixos de treball com ara la joventut i l’economia social, la construcció d’aliances i xarxes entre municipis, i l’enfortiment de la presència de dones en l’economia social.
