ÉS ECONOMIA SOCIAL

La capacitat innovadora, la resiliència i la capacitat d’adaptació de les empreses de l’economia social en moments de crisi, així com el potencial d’aportació a una recuperació justa i sostenible, són inqüestionables.

El 2010, a la Comunicació titulada «Cap a una Acta del Mercat Únic – Per una economia social de mercat altament competitiva» (COM (2010) 608 final), la Comissió Europea va indicar clarament l’existència d’un potencial d’innovació enorme en l’àmbit de l’economia social i va recalcar la contribució d’aquest sector a la recerca de solucions innovadores davant dels principals problemes socioeconòmics. 

El Consell de la Unió Europea, a les conclusions titulades «La promoció de l’economia social com a motor clau del desenvolupament econòmic i social a Europa», de 7 de desembre del 2015, reconeixia la contribució de l’economia social en l’assoliment de diversos objectius clau de la Unió Europea, entre els quals, la cohesió social, la innovació social i la protecció del medi ambient, i recalcava la capacitat d’adaptació i la resiliència que tenen per aguantar les crisis econòmiques. En aquestes conclusions, es convidava els estats membres i la Comissió Europea a desenvolupar una sèrie d’actuacions, entre les quals, el desenvolupament d’«un ecosistema apropiat per a les empreses d’economia social en l’àmbit de la Unió Europea i dels estats membres, amb l’objectiu d’alliberar tot el potencial que tenen com a catalitzadores de la innovació social».

Més recentment, la Comissió Europea ha reconegut que l’economia social constitueix el nucli de l’ecosistema «Economia de proximitat i social», un dels catorze ecosistemes industrials identificats en l’actualització de l’estratègia industrial de la Unió Europea a la Comunicació «Actualització del nou model d’indústria del 2020: Creació d’un mercat únic més sòlid per a la recuperació d’Europa» (COM/2021/350 final).

En la Comunicació al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions de dia 9 de desembre del 2021, la Comissió Europea va aprovar el Pla d’acció europeu per a l’economia social «Construir una economia que funcioni per a les persones: un pla d’acció per a l’economia social» (COM/2021/778 final). Aquest pla indica que l’objectiu és fomentar la innovació social, donar suport al desenvolupament de l’economia social i impulsar-ne el poder transformador social i econòmic, tot proposant una sèrie d’accions per al període 2021-2030.

Amb l’objectiu de promocionar l’economia social, la Comissió Europea ha elaborat un Pla d’acció per a l’economia social que permeti crear un marc jurídic adequat i garantir-ne un desenvolupament equilibrat i correcte.

Objectiu

L’objectiu d’aquest pla d’acció és donar suport als agents de l’economia social per tal que es posin en marxa noves iniciatives, alhora que ampliïn i innovin les seves entitats. Per fer-ho, es duran a terme una sèrie d’iniciatives en aquests àmbits:

  1. Crear les condicions marc adequades perquè l’economia social prosperi.
  2. Obrir oportunitats (posant èmfasi en un adequat accés al finançament) i donar suport al desenvolupament de capacitats.
  3. Millorar el reconeixement de l’economia social i impulsar-ne el potencial.

Horitzó temporal

L’horitzó temporal d’aquest pla d’acció queda fixat per a l’any 2030, amb la previsió de fer, el 2025, una revisió intermèdia del nivell d’implementació assolit.

Per aconseguir els objectius marcats, el pla pretén actuar entorn de 10 accions clau:

  1. Aprovar una Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc de l’economia social. Aquesta recomanació, promoguda pel Govern d’Espanya, es va aprovar el novembre del 2023 i és la primera recomanació que s’adopta en matèria d’economia social a la Unió Europea. En ella, s’aconsella als estats membres que implantin mesures que tendeixin a reconèixer i donar suport al paper de l’economia social mitjançant:
    • El foment de la inclusió social, oferint serveis socials i assistencials accessibles i d’alta qualitat.
    • L’estímul del desenvolupament de capacitats, especialment les que siguin necessàries per a les transicions digital i ecològica.
    • La promoció de la innovació social i el desenvolupament econòmic sostenible.
    • La implantació de mesures que facilitin l’accés al mercat laboral, especialment per als col·lectius més vulnerables.

    La recomanació també aconsella als estats que desenvolupin mesures encaminades a la millora de les pràctiques empresarials i al suport de l’economia social per tal que promoguin l’adopció d’una cultura empresarial que en fomenti el creixement així com l’impacte social, laboral i mediambiental. D’aquesta manera, es promou l’adopció de mesures que fomentin una economia més eficient, verda i centrada en les persones.

    Enllaç a la recomanació.

  2. Organitzar seminaris web i tallers adreçats al funcionariat en relació amb diversos àmbits polítics rellevants per a l’economia social.

  3. Posar en marxa una nova iniciativa en el marc del Programa sobre el mercat únic que doni suport a la creació d’associacions locals i regionals entre les entitats d’economia social i les empreses convencionals.

  4. Millorar l’accés al finançament dels emprenedors socials (especialment a la zona dels Balcans Occidentals, l’Associació Oriental i el veïnatge meridional).

  5. Crear un portal únic de l’economia social de la Unió Europea.

  6. Posar en marxa una nova Acadèmia de Polítiques d’Emprenedoria Juvenil que fomenti l’emprenedoria d’aquest col·lectiu, en general i el de les dones joves, en particular.

  7. Llançar nous productes financers en el marc del programa InvestEU destinats a mobilitzar el finançament privat dirigit a les necessitats de les empreses socials en diferents fases de desenvolupament.

  8. Donar suport al desenvolupament de la mesura i la gestió de l’impacte social per ajudar els agents de l’economia social a la Unió Europea.

  9. Posar en marxa una via de transició per a l’ecosistema industrial d’«economia de proximitat i social».

  10. Impulsar la innovació social mitjançant un nou enfocament de la cooperació transnacional en el marc del Fons Social Europeu Plus, i la creació d’un nou Centre Europeu de Competència per a la Innovació Social.

Per posar en marxa aquestes accions, des de la Unió Europea s’han habilitatb, que constitueixen el paquet financer més gran per a l’estímul econòmic en la història de la Unió Europea: un total de 2.018 bilions d’euros. Aquests fons estan destinats a promocionar la recerca i la innovació, a facilitar una transició climàtica i digital justa i accessible, i a la promoció d’un futur resilient (a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència).

A més, aquestes accions es duran a terme tenint en compte tres aspectes socials importants:

  • La modernització de les polítiques tradicionals.
  • La lluita contra el canvi climàtic.
  • La protecció de la biodiversitat i de la igualtat de gènere.

Per tant, el pla d’acció suposa apostar per la creació de les condicions favorables perquè les diverses fórmules d’economia social puguin prosperar i créixer, i assolir així més rellevància en el teixit econòmic europeu, alhora que consciencia la població sobre el potencial d’aquest model econòmic.

El Fons Social Europeu (FSE) ha estat, històricament, una de les eines bàsiques de la Unió Europea per al foment de l’inclusió social, el treball de qualitat i la millora de les competències professionals.  En aquest context, l’economia social —composta per cooperatives, societats laborals, fundacions, mutualitats, confraries de pescadors, centres especials de treball d’iniciativa social o empreses d’inserció, entre d’altres— ha considerat que l’FSE és un bon aliat per a la seva estratègia de desenvolupament i consolidació.

Convocatòries en curs de l’FSE+ lligades a l‘Economia Social (Programa ÉFESO)

El Fons Social Europeu Plus (FSE+) és un dels vuit fons de gestió compartida establerts en el Reglament de Disposicions Comuns (RDC) per al període 2021-2027 (Reglamento (UE) 2021/1060 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de junio de 2021).

Amb un pressupost total de 142.700 milions d’euros,  l’FSE+ és un element bàsic per promoure les polítiques socials, educatives i de capacitació de la Unió Europea, en el que s’inclou el suport a reformes estructurals en aquests àmbits. Es preveu que Espanya compti amb una assignació de més d’11.000 milions d’euros per al període 2021-2027.

A nivell d’Estat, s’han posat en marxa varis programes cofinançats pel FSE+ per abordar diferents àrees prioritàries. Entre aquests, destaca el Programa EFESO, l’objectiu del qual és millorar l’accés al treball, fomentar l’emprenedoria i reforçar el teixit de l’economia social.

En aquest context, la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), com a organisme intermig del Programa ÉFESO, ha llençat la Convocatòria per a l’Enfortiment  de les Entitats i Empreses de l’Economia Social per al període 2025-2027.

La finalitat d’aquesta convocatòria, en règim de concurrència competitiva, és seleccionar projectes cofinançats per l’FSE+ que promoguin el creixement, enfortiment i consolidació d’entitats d’economia social, sobre tot de cooperatives, societats laborals, cofradies de pescadors i mutualitats de previsió social.

Tota la informació sobre aquesta convocatòria està disponible en aquest enllaç: https://fse.cepes.es/convocatorias

Convocatòries anteriors a l’FSE lligades a l’Economia Social (POISES)

Com a organisme intermedi, la CEPES va gestionar el cofinançament de projectes amb el Fons Social Europeu (FSE) sota el marc del Programa Operatiu de Inclusió Social i Economia Social (POISES), integrat en el Marc Financer Plurianual 2014-2020 de la Unió Europea.

Durant l’execució del POISES, CEPES va liderar la gestió de més de 120 projectes que demostren el caràcter transformador de l’economia social, estructurats al voltant de dues grans prioritats de inversió.

D’una banda, la Prioritat de Inversió 8.3 va impulsar la creació de treball de qualitat mitjançant el suport a l’emprendedoria i l’enfortiment competitiu de les empreses d’economia social. Gràcies a aquests projectes, més de 13.000 persones van participar de forma directa, es van el·laborar quasi 2.000 plans d’empresa i es preveu que es constitueixin més de 1.100 noves entitats. Una autèntica màquina de generació d’oportunitats i teixit empresarial amb valors.

De l’altra, la Prioritat d’Inversió 9.5 va reforçar el compromís social del sector a través del recolzament d’entitats que promouen la inserció laboral a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Es va atendre a més de 4.300 persones en risc d’exclusió, 2.500 van conservar el seu treball i més de 350 entitats van millorar la seva gestió i processos. Es va consolidar un ecosistema més inclusiu i resilient.

Ambdues estratègies demostren que l’economia social no es limita a crear treball, sinó que, a sobre, ho fa amb equitat, cohesió i impacte real en els territoris.

Tota la informació sobre aquestes convocatòries està disponible al següent enllaç: Catàleg de projectes cofinançats per l’FSE.