Són societats constituïdes per persones que s’associen en règim de lliure adhesió i baixa voluntària per dur a terme activitats empresarials encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials. Es caracteritzen per tenir una estructura i un funcionament democràtics, atesos els principis cooperatius acceptats i regulats en els àmbits autonòmic, estatal i internacional. Entre les de primer grau, s’hi troben cooperatives:

• De treball associat: són les que tenen per objecte proporcionar llocs de treball als seus socis a través de l’organització en comú de la producció de béns o serveis per a tercers.
• De consumidors i usuaris: tenen per objecte el subministrament de béns i serveis adquirits a tercers o produïts per sí mateixos, per a ús o consum dels socis i dels que conviuen amb ells.
• D’habitatges: són les que associen persones físiques que necessiten allotjament i/o locals per a sí mateixos i per a les persones amb qui conviuen.
• Agroalimentàries: associen titulars d'explotacions agrícoles, ramaderes o forestals que tinguin com a objecte l’execució de tota classe d'activitats i operacions dirigides a l’aprofitament de les esmentades explotacions, desenvolupament del món rural i millora de la població agrària.
• D'explotació comunitària de la terra: són les que associen titulars de drets d’ús i aprofitament de terres (o altres béns immobles susceptibles d’explotació agrària) que cedeixen aquests drets a la cooperativa per a l’explotació comuna.
• De serveis: associen persones titulars d'explotacions industrials o de serveis i professionals o artistes que desenvolupen la seva activitat per compte propi amb l’objecte de prestar subministraments i serveis o de produir béns per a la millora de les activitats dels seus socis.
• Del mar: tenen per objecte la prestació de subministraments i serveis i l’execució d’operacions encaminades a la millora de l’activitat professional o explotació dels seus socis, associant, per fer-ho, persones físiques o jurídiques titulars d'explotacions dedicades a activitats pesqueres o d’indústries maritimopesqueres i derivades, així com professionals per compte propi de les esmentades activitats.
• De transportistes: són les que associen persones físiques o jurídiques, titulars d’empreses de transport o professionals que poden exercir l’activitat de transportistes (sigui de persones, de coses o mixt), i que tenen per objecte l’execució d’operacions dirigides a la millora economicotècnica de les explotacions dels seus socis.
• D’assegurances: són les que exerceixen una activitat asseguradora en els termes i amb els requisits que estableix la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d'assegurança. Supletòriament, es regiran per la normativa recollida a la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives.
• Sanitàries: són les que desenvolupen la seva activitat en l’àrea de la salut. Podran estar constituïdes pels prestadors de l'assistència sanitària, pels destinataris d'aquesta, o per ambdós. A més, podran desenvolupar activitats connexes, fins i tot les de caràcter preventiu. Quan associïn professionals de la medicina, els serà aplicable la normativa de cooperatives de treball associat. Quan associïn els destinataris de l'assistència, es regiran per la normativa de cooperatives de consumidors i usuaris.
• D’ensenyament: són les que tenen per objecte desenvolupar activitats docents, complementàries, extraescolars i altres activitats connexes, així com prestar serveis que facilitin aquestes activitats. S’aplicarà la normativa per a les cooperatives de consumidors i usuaris quan aquestes associïn pares d’alumnes, representants legals o, fins i tot, alumnes. En cas d'associar professors i personal de serveis, es regiran per les normes de les cooperatives de treball associat.
• De crèdit: són les que tenen la finalitat de procurar satisfer les necessitats de crèdit i estalvi dels socis que la integren. Compleixen les mateixes funcions que un banc, estant vinculades a una funció social o una localitat, oferint préstecs la destinació dels quals tingui un interès rural, tenint per tant una major presència al camp.

Per a més informació, consulta la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives.

Són societats sense ànim de lucre, amb estructura i gestió democràtiques, que exerceixen una activitat asseguradora de caràcter voluntari, complementària del sistema de previsió de la Seguretat Social. Es caracteritzen per la participació democràtica de tots els mutualistes als òrgans de govern, igualtat de drets i obligacions dels mutualistes, i l'assignació de l'excedent econòmic a la formació d’un patrimoni propi i al repartiment dels beneficis obtinguts entre tots els mutualistes.

Per a més informació accedeix al Reial decret 1430/2002, de 27 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de mutualitats de previsió social.

Fundacions

Les fundacions són organitzacions constituïdes sense ànim de lucre que, per voluntat dels seus creadors, tenen afectat el seu patrimoni de manera duradora per a la realització de fins d’interès general. Es regeixen per la voluntat del fundador, pels seus Estatuts i, en tot cas, per la llei.

Per a més informació, consulta la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions.

Associacions

Les associacions són organitzacions constituïdes per persones que s’integren i es mantenen en aquesta lliurement, amb una estructura interna i un funcionament democràtics, amb ple respecte al pluralisme, i que tenen per objecte la consecució de finalitats lícites.

Per a més informació, consulta la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.

Són les societats mercantils en què la majoria del capital social estarà en mans de treballadors, que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa, en virtut d’una relació laboral per temps indefinit. En aquestes, cap dels socis podrà ser titular d'accions o participacions socials que representin més de la tercera part del capital social, excepte en els casos contemplats per la llei.

A més, és requisit d'aquesta classe d’entitats que el nombre d’hores l’any treballades pels treballadors contractats per temps indefinit que no siguin socis no podrà ser superior al 49 % del còmput global d’hores l’any treballades a la societat laboral pel conjunt dels socis treballadors.

Per a més informació, consulta la Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de Societats Laborals i Participades.

Tindran la consideració d’empreses d’inserció les societats mercantils o societats cooperatives legalment constituïdes que duguin a terme qualsevol activitat econòmica de béns i serveis l’objecte social de les quals tingui com a finalitat la integració i formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària.

Al mateix temps, les empreses d’inserció hauran de proporcionar, a les persones treballadores en risc d'exclusió social, itineraris d’inserció sociolaboral, és a dir, mesures d’intervenció i acompanyament que tenen per objecte promoure la seva integració al mercat laboral ordinari.

Aquests itineraris consistiran en el conjunt de serveis, prestacions, processos, accions d’orientació, tutoria i processos personalitzats i assistits de treball remunerat, formació al lloc de treball i habituació laboral i social encaminats a satisfer o resoldre problemàtiques específiques derivades de la situació d'exclusió que dificulten un desenvolupament normal de l’itinerari de la persona a l’empresa d’inserció. Per dur a terme aquestes tasques, les empreses d’inserció han de disposar de tècnics de tutorització i acompanyament a la inserció.

Un altre requisit característic d'aquestes empreses és que han de mantenir en còmput anual, des de la seva qualificació, un percentatge de treballadors en procés d’inserció, sigui quina en sigui la modalitat de contractació, d’almenys el 30 % durant els tres primers anys d’activitat i del 50 % del total de la plantilla a partir del quart any; i que el nombre d'aquests no sigui mai inferior a dos.

Per tant, les empreses d’inserció tenen com a finalitat no només la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social al mercat laboral ordinari, sinó la millora de la qualitat de vida d'aquestes persones.

Per a més informació accedeix a la Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació del règim de les empreses d’inserció.

Els centres especials d'ocupació són empreses l'objecte principal de les quals és dur a terme una activitat productiva de béns o de serveis, participant regularment en les operacions del mercat. Tenen com a finalitat permetre els treballadors amb discapacitat desenvolupar un treball productiu i remunerat, adequat a les seves característiques personals i facilitar alhora la inclusió d'aquestes persones en el règim d'ocupació ordinària. Per aquest motiu, aquests centres han de prestar, a través de les unitats de suport, els serveis d’ajustament personal i social que necessitin les persones treballadores amb discapacitat, segons les seves circumstàncies i de conformitat amb el que es determini per reglament.

La plantilla dels centres especials d’ocupació ha d’estar constituïda pel màxim nombre de persones treballadores amb discapacitat que permeti la naturalesa del procés productiu i, en tot cas, pel 70 % d’aquesta. Amb aquesta finalitat, no es preveu el personal sense discapacitat dedicat a la prestació de serveis d'ajustament personal i social.

Tenen la consideració de centres especials d’ocupació d’iniciativa social aquells que estiguin promoguts i participats en més d’un 50 %, directament o indirecta, per una o diverses entitats, siguin públiques o privades, que no tinguin ànim de lucre o que en tinguin reconegut el caràcter social als seus Estatuts.

Per a més informació, consulta el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

Les confraries de pescadors són corporacions de dret públic sense ànim de lucre que gaudeixen de personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats, l’objectiu principal de les quals és la representació dels interessos econòmics dels armadors d’embarcacions de pesca i dels treballadors del sector extractiu pesquer.

Aquestes confraries actuen com a òrgans de consulta i col·laboració amb les administracions locals i nacionals competents en matèria de pesca marítima i d’ordenació del sector pesquer sobre temes d’interès general i, en concret, quant a l'activitat extractiva pesquera i la seva comercialització, especialment als sectors artesanal i de litoral.

Aquestes confraries contribueixen a promoure un futur sostenible per a la indústria pesquera alhora que protegeixen i preserven els drets i els interessos dels pescadors i pescadores, i milloren les seves condicions de treball i el desenvolupament local.

Per a més informació, consulta el Reial decret 670/1978, d’11 de març, sobre Confraries de Pescadors.

Les societats agràries de transformació (en endavant, «SAT»), són societats civils amb personalitat jurídica pròpia, de finalitat economicosocial, i l’habilitació de les quals en requereix la constitució i posterior inscripció al registre corresponent. Aquestes societats tenen per objecte la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders i forestals, l’aplicació de millores al medi rural, la promoció i el desenvolupament agraris, així com la prestació de serveis comuns que serveixin a aquesta finalitat. L’associacionisme agrari permet una participació més elevada del sector en tota la cadena alimentària i constitueix un important element vertebrador del medi rural.

Per a més informació, consulta el Reial decret 1776/1981, de 3 d’agost, pel qual s’aprova l’Estatut que regula les Societats Agràries de Transformació.

Segons dades de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (en endavant, «CEPES»), els diversos actors de l’economia social a Espanya suposen el 10 % del total del PIB, alhora que contribueixen en el 12,5 % de l’ocupació. El teixit de l’economia social està format per 43.000 empreses i entitats que generen gairebé 2,2 milions de llocs de treball.

En aquest sentit, l’informe elaborat per CEPES, Las empresas más relevantes de la economía social 2022-2023 (2023), reflecteix la pluralitat d'aquest model empresarial a Espanya.

La mostra que constitueix la base d'aquest estudi inclou 3.310 empreses, que facturen en total 206.228 milions d’euros i generen 471.449 llocs de treball.

.

Si seguim un criteri tipològic, a la mostra estudiada hi trobem les empreses d'economia social següents:

Tipus d'empresa

1. Cooperatives
2. Confraries de pescadors
3. Societats laborals
4. Empreses d’inserció
5. Societats agràries de transformació
6. Centres especials d’ocupació
7. Mutualitats
8. Fundacions i associacions
9. Grups empresarials

1. Cooperatives: n’hi ha 2.506 en total i representen el 75,70 % de la mostra.
2. Confraries de pescadors: n’hi ha 199 i representen el 6,19 % de la mostra analitzada.
3. Societats laborals: n’hi ha un total de 178 i representen el 5,54 % de les empreses estudiades.
4. Empreses d’inserció: n’hi ha 159 i en representen el 4,98 %.
5. Societats agràries de transformació: n’hi ha 117 i representen el 3,64 % de les empreses analitzades.
6. Centres especials d’ocupació: n’hi ha 105 en total i representen el 3,27 % de la mostra.
7. Mutualitats: n’hi ha 20 en total i representen un 0,62 % de la mostra.
8. Fundacions i associacions: n’hi ha 15 i en representen el 0,47 %.
9. Grups empresarials: són els menys abundants, n’hi ha 11 en total i en representen el 0,34 %.

D’altra banda, en funció de les dimensions de l'empresa, la mostra queda dividida d’aquesta manera:

Dimensions de l’empresa

1. Microempreses
2. Petites empreses
3. Empreses mitjanes
4. Grans empreses

1. Microempreses (menys de 9 treballadors): són les més abundants, ja que representen el 39 % de la mostra.
2. Petites empreses (entre 10 i 49 treballadors): són el segon tipus més abundant i representen el 36 % de les empreses estudiades.
3. Empreses mitjanes (entre 50 i 249 treballadors): representen el 17 % del total de la mostra.
4. Grans empreses (més de 250 treballadors): són el grup menys abundant i representen el 10 % de la mostra.

Segons el sector econòmic en què desenvolupen la seva activitat, les empreses d’economia social incloses a la mostra queden dividides de la manera següent::

Sector econòmic

1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
2. Serveis
3. Construcció
4. Indústria
5. Multisectorial

1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca: és el sector més abundant, amb una gran diferència. En aquest sector, s’hi aglutinen el 74,2 % del total de les empreses estudiades.
2. Serveis: inclou el 16,3 % d’empreses de la mostra.
3. Construcció: suposa el 5,4 % de la mostra analitzada.
4. Indústria: amb una representació una mica inferior que el sector de la construcció, les empreses dedicades a la indústria suposen el 4,1 % de les analitzades.
5. Multisectorial: amb diferència, es tracta del sector menys concorregut. Suposa el 0,1 % de la mostra.

Les polítiques públiques són el conjunt d'actuacions dirigides a satisfer l’interès general o solucionar un problema o necessitat públics, que poden donar lloc a normes, estratègies, plans, programes, mesures o a qualsevol altra denominació equivalent.

Per aquest motiu, Espanya, tant a través del Ministeri de Treball i Economia Social com des de les distintes administracions autonòmiques en funció de les seves respectives competències, està impulsant diverses polítiques públiques amb l’objectiu de promoure, consolidar i impulsar l'economia social espanyola.

A més del PERTE de l’Economia Social i de les Cures, que té un paper central en l’impuls a l'economia social espanyola, destaquen les polítiques públiques següents:

En primer lloc, l’Acord del Consell de Ministres, d’11 d'abril de 2023, pel qual s'aprova l’Estratègia Espanyola de l’Economia Social 2023-2027. Aquesta estratègia, alineada amb els objectius de l’Agenda 2030 i el Pla d’Acció Europeu de l’Economia Social, compta amb quatre eixos prioritaris i 18 línies d'actuació que es concreten en 133 actuacions.

Els quatre eixos prioritaris són:

1. La visibilitat i participació de l'economia social en l’àmbit institucional i en el marc normatiu.
2. La millora de la competitivitat mitjançant la promoció de la innovació i la transformació digital.
3. L’emprenedoria i els sectors emergents, que fomenten que les empreses de l'economia social siguin una opció real per a l’emprenedoria.
4. La sostenibilitat social i territorial, que contribueixen a la igualtat de gènere, al relleu generacional i a la cohesió territorial.

Entre les seves actuacions, hi destaquen: promoure la creació de plataformes col·laboratives, donar suport a l’emprenedoria col·lectiva a les zones rurals o ajudar en la integració de les dones en situació o risc de vulnerabilitat a través de les fórmules de l'economia social.

Totes aquestes polítiques públiques busquen contribuir a l’impuls i el creixement de l'economia social espanyola, i també millorar l’economia, la societat i la qualitat de vida de les persones mitjançant la promoció del benestar de les persones per sobre del capital.