L’economia social es configura com una matèria amb un auge gradual que de mica en mica ha anat implicant la necessitat d'abordar un desplegament normatiu cada vegada més exhaustiu.
La primera llei de cooperatives es redacta l'any 1931, si bé avui dia la legislació en aquesta matèria abasta tant les societats cooperatives, com les societats laborals, associacions, fundacions, centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, i altres fórmules d'economia social, que han consolidat Espanya com un ecosistema favorable per a l'enfortiment legislatiu en matèria d’economia social.
Què és l’economia social?
L’economia social és el conjunt d'activitats econòmiques i empresarials que duen a terme aquelles entitats que persegueixen bé l'interès col·lectiu dels seus integrants, bé l'interès general econòmic o social, o tots dos.
On queda regulada?
La Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social, es va aprovar l'any 2011 per tal d’establir un marc jurídic que complementi la normativa vigent de les entitats que conformen el sector i, alhora, suposi el reconeixement i doni més visibilitat de l'economia social, atorgant-li així una millor seguretat jurídica i establint els principis que han de contemplar les diferents entitats que la conformen.
La llei consta de 13 articles, 7 disposicions addicionals, 2 disposicions transitòries i 4 disposicions finals. En ells s'estableix el marc jurídic necessari per al desenvolupament d'aquest nou paradigma econòmic.
Què són les societats cooperatives?
La cooperativa és una societat constituïda per persones que s'associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per a la realització d'activitats empresarials encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb una estructura i funcionament democràtics, i d'acord amb els principis formulats per l'aliança cooperativa internacional, en els termes resultants de la Llei de cooperatives.
On es regulen?
Les societats cooperatives en l'actualitat troben la seva regulació en la llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives. Aquesta llei consta d'un total de 120 articles, amb 13 disposicions addicionals, 4 disposicions transitòries, 3 disposicions derogatòries i 6 disposicions finals.
Quin és l'objectiu de la llei?
Era necessària una llei de Cooperatives que, reforçant els principis bàsics de l'esperit del cooperativisme, fos un útil instrument jurídic per fer front als grans desafiaments econòmics i empresarials que representa l'entrada a la Unió Monetària Europea. Aquesta llei té en compte l'aportació que va suposar la llei general de Cooperatives 3/1987, de 2 d'abril, que va adaptar a les exigències de l'Estat de les Autonomies, el règim jurídic de les societats cooperatives i de les possibilitats d'associació d'aquestes.
En aquesta llei es regula el concepte de Societat Cooperativa, els principis que regeixen la seva actuació i funcionament, els requisits per constituir-la, els requisits dels seus socis, els òrgans socials, el seu règim econòmic, la documentació social i comptable, així com la seva dissolució i liquidació. La llei també regula els tipus de societats cooperatives segons la seva composició (primer o segon grau), i les classes de cooperativa segons el seu objecte (de treball associat, ensenyament, sanitàries, consumidors i usuaris, etc.).
La llei ofereix un marc de flexibilitat, que permet les mateixes cooperatives autoregular-se, i estableix els principis que, amb caràcter general, han de ser aplicats en la seva actuació.
Un objectiu prioritari és reforçar la consolidació empresarial de la cooperativa, per a la qual cosa ha calgut flexibilitzar el règim econòmic i societari, i acollir novetats en matèria de finançament empresarial.
Quines són?
Les Societats Cooperatives fiscalment protegides es classificaran en dos grups:
Respecte de les Cooperatives de Segon Grau, es regiran pel que estableix la llei.
On es regula?
El règim fiscal de les Cooperatives queda regulat en la llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim Fiscal de les Cooperatives.
Quin és l'objectiu de la llei?
Té per objecte regular el règim fiscal de les Societats Cooperatives segons la seva funció social, activitats i característiques, sense perjudici dels règims tributaris forals vigents dels Territoris Històrics del País Basc i Navarra.
El Reglament del Registre de Societats Cooperatives es desenvolupa en virtut de la disposició final primera de la llei 27/1999, de Cooperatives, si bé el caràcter constitutiu de la inscripció registral es consagra en l'article 7 de l'esmentada norma. Aquest Reglament, per tant, regula la matèria registral relativa a les societats cooperatives, això garanteix una fórmula de seguretat jurídica en la matèria alhora que garanteix la publicitat i la legalitat de la constitució de les societats cooperatives.
El Reglament concreta les previsions contingudes a la Llei 27/1999, de cooperatives, i en regula l’organització i el funcionament.
El Reglament consta de quatre capítols, 44 articles i una disposició transitòria única.
Què són les cooperatives de crèdit?
Les cooperatives de crèdit són aquelles la finalitat de les quals és tractar de satisfer les necessitats de crèdit i estalvi dels socis que la integren. Compleixen les mateixes funcions que un banc, estant vinculades a una funció social o una localitat, oferint préstecs la destinació dels quals tingui un interès rural, tenint, per tant, una major presència al camp.
On queden regulades?
Les cooperatives de crèdit queden regulades de manera específica a la llei 13/1989, de 26 de maig, de Cooperatives de Crèdit, que dona compliment a l'article 129.2 de la Constitució quant al foment de les societats cooperatives.
Encara que la legislació estatal en matèria de cooperatives té caràcter supletori respecte del de les comunitats autònomes, les quals tenen competències legislatives plenes en matèria de cooperatives, aquesta regla general resulta matisada en el cas de les cooperatives de crèdit. En virtut del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, pel qual s'adapten les normes legals en matèria d'establiments de crèdit a l'Ordenament Jurídic de la Comunitat Econòmica Europea, es concedeix a les cooperatives de crèdit inscrites al Registre especial del Banc d'Espanya, el caràcter d'entitats de crèdit. Això es deriva de l'article 149.1 de la Constitució, apartat onzè, el qual estableix com a competència exclusiva de l'Estat l’establiment de les bases de l'Ordenació del Crèdit i Banca.
En conseqüència, aquesta llei estableix les bases del règim jurídic d'aquestes institucions i es compon de 12 articles, una disposició addicional, dues transitòries, dues finals i una derogatòria. S'hi estableixen, entre altres, els principis generals, el règim jurídic, la seva forma de constitució i funcionament, els requisits que han de complir els socis d'aquestes entitats, així com el règim disciplinari.
Què son?
Les societats laborals són aquelles anònimes o de responsabilitat limitada que compleixin els següents requisits:
On estan regulades?
La regulació d'aquesta mena de societats es troba en la llei 44/2015, de 14 d’octubre, de Societats Laborals i Participades. Aquesta llei disposa de 20 articles, 6 disposicions addicionals, 2 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 6 disposicions finals.
Quin és l'objectiu de la llei?
Les societats laborals són societats de capital per la seva forma i, per tant, els són aplicables les normes relatives a les societats anònimes i limitades. Des de l'aprovació de la llei de societats laborals de 1997, han estat nombroses les reformes legislatives que han afectat aquest sector. Aquesta situació va fer necessària l'adequació de l'esmentada llei al nou marc normatiu i una sistematització de les seves normes més d'acord amb el que estableix la llei de Societats de Capital.
Aquesta nova regulació actualitza i modernitza el contingut de l'anterior, millorant el seu règim jurídic amb l'objectiu de fomentar la participació dels treballadors en les empreses, facilitant el seu accés a la condició de soci i participant en la presa de decisions.
Pretén enfortir el seu vessant empresarial i consolidar el caràcter estable i no conjuntural d'aquest model empresarial. Prepara el seu contingut als canvis que es produeixin entorn del document únic electrònic i reestructura l'articulat, eliminant preceptes superflus i incorporant altres necessaris.
Què son?
La Llei 4/1997, de 24 de març, de societats laborals assenyalava que correspon a l'anterior Ministeri de Treball i Assumptes Socials (actual Ministeri de Treball i Economia Social) l'atorgament de la qualificació de “societat laboral”, així com el control del compliment dels requisits establerts en aquesta llei. És per això que a l'esmentat Ministeri es crea un Registre de Societats Laborals, en el qual s'han de fer constar els actes que es determinen en aquesta llei i en les seves normes de desenvolupament.
On es regula?
Aquest registre administratiu troba la seva regulació en el Reial decret 2114/1998, de 2 d'octubre, sobre Registre Administratiu de Societats Laborals.
Quin és l'objectiu de la llei?
La llei té com a objectiu la creació d'una normativa que reguli la competència del registre, la qualificació de les societats, així com els actes realitzats per elles que han de ser objecte de registre. Així mateix, estableix les obligacions de comunicació de les societats, la seva desqualificació i la impugnació d'acords.
Què son?
A l'efecte d'aquesta llei, es considera discapacitat la situació que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències previsiblement permanents i qualsevol mena de barreres que limitin o impedeixin la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.
D'altra banda, la inclusió social és el principi en virtut del qual la societat promou valors compartits orientats al bé comú i a la cohesió social, permetent que totes les persones amb discapacitat tinguin les oportunitats i recursos necessaris per participar plenament en la vida política, econòmica, social, educativa, laboral i cultural, i per gaudir d'unes condicions de vida en igualtat amb els altres.
On es regula?
Pot trobar-se la regulació al Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la llei general de Drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
Quin és l'objectiu de la llei?
Té com a objectius principals:
Què són les empreses d'inserció?
Les empreses d'inserció són societats mercantils, laborals o cooperatives, que degudament qualificades, executen qualsevol activitat econòmica de béns o prestació de serveis, tenint com a finalitat principal la integració i formació sociolaboral de persones en situació d'exclusió social.
On queden regulades?
Les empreses d'inserció queden regulades en la llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació del règim de les empreses d'inserció. La llei d'empreses d'inserció va entrar en vigor el 2008 i s'estructura en 6 capítols, amb 18 articles, 5 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 6 disposicions finals. S’hi poden trobar: l'objecte i finalitats de les empreses d'inserció, els requisits que han de complir, les actuacions de les administracions públiques, les relacions laborals dels treballadors en les empreses d'inserció, les mesures de promoció, així com les infraccions i sancions.
Quins són els seus principis inspiradors? A qui van dirigides?
La llei d'empreses d'inserció troba el seu principi inspirador en l'apartat 2 de l'article 9 de la Constitució espanyola, motivant el legislador perquè estableixi vies adequades per facilitar la participació en la vida política, econòmica, cultural i social d'aquelles persones que es troben en situacions de dificultat i exclusió social.
Les persones en situació d'exclusió social troben especials dificultats en l'accés al mercat de treball, això, unit a les transformacions econòmiques i digitals fa necessari que els poders públics promoguin mesures i polítiques públiques per lluitar contra l'exclusió social i promoure la seva ocupabilitat. A més, en l'àmbit comunitari cal ressenyar que un dels tres objectius globals de l'Estratègia Europea d'Ocupació era consolidar la inclusió social, prevenir l'exclusió del mercat laboral i donar suport a la integració en l'ocupació de les persones més desfavorides.
Tot això propicia el desenvolupament de la llei d'empreses d'inserció, enteses com un nou model d'actuació en la lluita contra l'exclusió social. Aquestes empreses es configuren com un instrument per a la inserció sociolaboral de les persones en risc d'exclusió social a través d'una prestació laboral en l'empresa d'inserció que permeti la transició de la persona a l'ocupació ordinària.
Què són els centres especials d'ocupació?
Els Centres Especials d'Ocupació són empreses l'objecte principal de les quals és dur a terme una activitat productiva de béns o de serveis, participant regularment en les operacions del mercat. Tenen com a finalitat permetre els treballadors amb discapacitat desenvolupar un treball productiu i remunerat, adequat a les seves característiques personals i facilitar alhora la inclusió d'aquestes persones en el règim d'ocupació ordinària.
On queden regulats?
Els Centres Especials d'Ocupació queden regulats en el Reial decret 2273/1985, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament dels Centres Especials d'Ocupació, definits en l'article 42 de la llei 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social del Minusvàlid. Aquest Reial decret té com a principi inspirador la integració de les persones amb discapacitat en la societat en general, i en el món del treball en particular. S’hi regulen les característiques d'aquests centres, la seva estructura, caràcter, objectius, exigències i finançament, i s’hi estableix un codi d'actuació entre ells i les administracions públiques. Tot això té com a objectiu facilitar i potenciar la creació dels centres necessaris per atendre i facilitar la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat.
Aquest Reial decret consta de 8 capítols, 13 articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final.
Llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents
Què son?
Aquesta llei s'aplicarà a les empreses emergents, entenent per empresa emergent, a l'efecte d'aquesta llei, tota persona jurídica que reuneixi simultàniament les següents condicions:
On es regulen?
Es regulen a la llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents.
Quin és l'objectiu de la llei?
La llei té com a objecte establir un marc normatiu específic per donar suport a la creació i el creixement d'empreses emergents a Espanya, tenint en compte la distribució competencial sobre la matèria entre l'Estat i les comunitats autònomes. A més, estableix un sistema de seguiment i avaluació dels seus resultats sobre l'ecosistema espanyol d'empreses emergents.
Llei de contractes del sector públic
Què son?
Són contractes del sector públic i, en conseqüència, estan sotmesos a la present llei en la forma i termes establerts, els contractes onerosos, qualsevol que sigui la seva naturalesa jurídica, que celebrin les entitats del sector públic.
S'entén que un contracte té caràcter onerós en els casos en què el contractista obtingui algun tipus de benefici econòmic, sigui de manera directa o indirecta.
On es regulen?
Es regula a la llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
Quin és l'objectiu de la llei?
Els objectius que inspiren la regulació continguda en l'esmentada llei són, en primer lloc, aconseguir una major transparència en la contractació pública, i en segon lloc aconseguir una millor relació qualitat-preu. També s’atén la necessitat de simplificació dels tràmits i, amb això, la necessitat d'imposar una menor burocràcia per als licitadors i millor accés per a les PIMES.
Té com a objecte regular la contractació del sector públic, per tal de garantir que aquesta s'ajusti als principis de llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, i no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors. També pretén assegurar una eficient utilització dels fons destinats a la realització d'obres, l'adquisició de béns i la contractació de serveis.
