Formen part de l’economia social les cooperatives, les mutualitats, les fundacions i les associacions que duguin a terme activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d’inserció, els centres especials d’ocupació, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació i les entitats singulars creades per normes específiques que es regeixin pels principis establerts a l’article 4 de la Llei de l’economia social.

Aquestes entitats actuen sobre la base d’una sèrie de principis orientadors, com ara:

• Primacia de les persones i del fi social sobre el capital, que es concreta en una gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa, que prioritza més la presa de decisions en funció de les persones i les seves aportacions de treball i serveis prestats a l’entitat, o en funció del fi social, que no pas en funció de les seves aportacions al capital social.
• Aplicació dels resultats obtinguts de l’activitat econòmica principalment, en funció del treball aportat i del servei o activitat duts a terme per les sòcies i socis o pels seus membres.
• Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
• Independència respecte dels poders públics.

Gràcies als valors sobre els quals se sustenta l’economia social, aquesta ha esdevingut un dels 14 ecosistemes industrials clau per a la resiliència, l’autonomia estratègica i el desenvolupament sostenible de la Unió Europea. L’economia social és estendard fonamental de la recuperació i el creixement econòmic sostenible, just i inclusiu. Alhora, actua com a catalitzadora d’una transició verda i digital justa.

A més, l’economia social, com a ecosistema avantguardista que és, ofereix solucions innovadores a grans desafiaments del present, com la necessària creació de llocs de treball de qualitat, la cohesió territorial, la lluita contra el canvi climàtic, la transició demogràfica, la igualtat entre dones i homes, el foment de la cultura de l’emprenedoria, la transició digital justa o la reducció de les desigualtats.

De la mateixa manera, les xarxes de proximitat que desplega l’economia social permeten conformar sinergies de desenvolupament local i d’arrelament de la població al territori mitjançant la generació d’ocupació estable i de qualitat, contribuint així a abordar el repte demogràfic i la lluita contra la despoblació en àrees rurals i suburbanes.

Per acabar, podem concloure que l’economia social es configura com una manera alternativa d’entendre l’economia que busca posar les persones al centre, en comptes del capital. Les empreses i les entitats de l’economia social es configuren de manera democràtica, doten de veu els seus integrants i busquen una manera més sostenible d’entendre el treball. Prioritza el benestar col·lectiu i, moltes vegades, actua com un impuls per a les persones que es troben en situació o risc d’exclusió social.

A més, l’economia social enriqueix les zones despoblades que busquen alternatives a les formes econòmiques i empresarials tradicionals. Contribueix al seu desenvolupament i creixement econòmic, i amplia les oportunitats per als col·lectius que tenen més dificultats a l’hora d’accedir al mercat laboral, especialment per a dones i joves.

Gràcies a l’economia social, es desenvolupen projectes a escala local que incideixen positivament en la qualitat de vida de les persones,